Simbologia

Presentom on lista brev d i prinzipai emblemm e bannee granlombard, de la Lombardia etnega e de la Lombardia Granda cont el fin de fa onoo a el rettagg etnego-cultural e storregh d i gent lombard.

Lombardia Granda la se concentra pussee in su la communa ereditaa etnega d i Lombardii poeutòst che in su el particolee regional, in su la lombarditaa donca, ma nepunemanch quest la defend e la promoeuv anca la salvavardia d i spezifizitaa locai de qual se sia partasg territorial a el nett de inutei campanilism o de ridicoi micro-indipendentism.

El var anca per el descoruu che el revarda la question lenghistega: voeurom preservà la varietaa naturala e in d el istess moment promoeuv la ciappada de conscenza pnlombarda che la poeudariss mennà a on trà insemma d on punt de viduda territorrial sota la guida d el Lombardesem( e in d el sens lenghistegh d el milanes classegh volghee, prinzipp d i nòster parlaa), a partì ciarament da la Lombardia etnega.

                                                     Croci lombarde

I Cros Lombard

Cros lombard
Questa chi l è la proponuda d el bannee granlombard, on bannee inquadraa che el trà insemma la guelfa cros de San Giorg( giamò bandera de Milan e de la Liga Lombarda) a la ghibellinna cros de San Gioann Battista( giamò bandera de Pavia e de l armada d el Sacher Romman Imperiom); quist dò cros chi inn spantegaa fess in d i zittaa de la Lombardia Granda per reson storregh e rappresenten donca a el mei i anem de la nòsta Tèra: quella communala, idest la particolee e quella imperiala, idest quella universala( ovviament in d el contest oeuroppee). Anca el cromatism bianch-ross l è assee spantegaa in d i terr alpino-padann.

                                                            Ducale visconteo

                                  Ducal d i Viscont

El Ducal d i Viscont l è on insostituibel bannee de la lombarditaa, tradizionalment assozziaa a l Insubria( Lombardia transpadanna de l Ovest). Numm el inquadrom coma emblemm lombard, el che el tra insemma quel che l è de bon el simbol d el nòst Poppol, idest el Bisson langobard, a quel latino-germanegh de l aquila imperiala, idest de l Oeuroppa pussee òlta e nobila in d la che numm ghe recognoeussom, e de la che la Lombardia l è degnament part. La nòsta Tèra l è defaa l anel de giont tra el mond mediterranee e quel mitteloeuroppee.

                                                       Scrofa semilanuta

La loeuggia semilanuta

Simbol de la Lombardia transpadanna ossidentala (Insubria) l è la loeuggia semilanuta, on emblemm gallegh el che l esist da i temp de Belloves e de la fondazion sacrala de Milan( in dova el ghe se mett anca el templi dedicaa a Belisama, el che el se troeuvava in dova incoeu el gh è el Domm; la Madonina, mia casualment, l a d i sembianz de questa dea chi, inscii coma l a i sembianz de la dea rommana Minerva). El moch l è on classegh animal tòtemegh d i Zelt.

                                                    Ruota camuna

Roeuda camuna

Coma simbol de la Lombardia transpadanna de l Est( ciamada anca Orobbia) emm pensaa a ona roeuda solara camuna in d la version de svastica, simbol ciappaa da i disegn d i plocch in Val Camonega. L è ona variant segurament pussee nobila de la pussee famosa Roeusa camuna, grazzie a l evident reciam astral e a el cromatism sacral indoeuroppee. Emm allineaa i zerch per formà ona cros grecca, per formà inscii on rimand a i Cros lombard e a el disch solar ario-oeuroppee.

                                               Drapò

Drapò

Classegh emblemm de la Lombardia subalpina( inscii ciamaa Piemont, oppura mei Taurasia) l è el Drapò, la bandera cont la Cros de San Gioann Battista insemma a i ornament bloeù, bannee d l antigh Ducaa de Savòia.

                                               Aquila estense

Agla d i Estens

L Agla d i Est e de l antigh Ducaa de Mòdna e Res, la poeud rappresentà la Lombardia zispadanna( ciamada Emiia, oppura Bònonnia). Quest bannee chi el se reconnett a l orisgin langobarda d i Estens, i che s inn orisginaa da i Obertengh, scior medievai de la Lombardia Granda de l Ovest.

                                          Croce di San Giorgio

Cros de San Giorg

La Cros de San Giorg l è vegnuda simbol famos soratutt grazzie a Zena e a la Liguria repubblegana, e in seconda battuta grazzie a Milan e a la Liga Lombarda, anche se el vegn in d ona manera pussee ladina assozziaa a l Inglandia. Nepunemanch el faa che quest bannee chi l è ciarmanet ligaa a el cristianesm e a el guelfism, el sariss utel regoeurdà coma San Giorg l è ona figura guerrera particolarment cara a i Langobard, insemma ovviament a el San Mighel. El sò negativ iscambi, idest la ghibellina Cros de San Gioann Battista, la rappresenta la Blutfahne imperiala, bandera da guerra d el SRI.

                                                  Caveja

Caveja

Per la Rommagna( oppura Senonnia) vidom positivament quest bipartii chi ross-doraa, coloo romman e imperiai, i che fann da sfond a el gallett e a la Caveja, duu simboi classegh de la Rommagna: el gallett l è animal solar e tòtemegh d i Gall Senonn, quan che l asta d azzal mettuda in d el guarnacc d i landò rommagnoeu traa innanz da i bò, insemma a d i ornament tradizionai de orisgin paganna o cristianna.

                                              Leone di San Marco

Leon de San March

El famos Leon , bannee d el Venet e primma anmò de la Serenissima, in d la version cont el liber seraa e spada sfodrada, per simboleggià squas la fin de l oscurantism cristian e la nezzessitaa d i Lombardii de tornà a combatt per la defensa de la proeupria identitaa e d i proeuppi tèrr.

                                          Aquila di San Venceslao

Agla de San Venceslao

L Agla fiammeggianta de San Venceslao la rappresenta la Rezia zisalpina ( idest el Trentino-Alto Adige), on antigh simbol medieval, giamò emblemm d el Prinzipaa Vescovil de Trent. Numm semm mia ostil a i Olt Atesin germanofon ma da Lombard defendom innanz tucc l ereditaa retega, rommanza e zelto-germanega de quel che l è el Tirol proeupriament ciamaa, idest la soa porzion d el Mezzdì.

                                                Aquila friulana

Agla forlana

Per el Friul( o Carnia) vidom ben l antigh bannee d el Patriarcaa d Aquileia, el che tradizionalment el presenta el sfond bloeu; per defferenzial da quel estens de la Lombardia zispadanna, poeudarissom ciappà coma opzion la version da guerra de la bandera forlana, in dova la se troeuva in su el sfond ross.

                                             Capra istriana

                                                                 Cavra istriana

In fin, per la Venezia Giulia storrega( che numm ciamom Istria) quest chi l è el classegh de la cavra istriana, on emblemm antigh fess el che el se reconnett a l epoca rommana e la rappresenta territorri crosvia tra Venet, Illir e Zelt.

Share